We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Conte Flame

by Alvise Nodale

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
Plôe ch’a bat sui veris di cheste mê ore dolce. Plôe ch’a pete fuart sui cjâfs di chel marcjiapît fodrât di int. ‘L è il musicist ch’al puarte une cjançon di bocje in bocje. ‘L è il paron da barache che di lavôr no si soce. Dongje è la vecje mate ch’a prèe, a blesteme e no si scolte. Epûr ai son ducj aì, bagnâts da stesse nere plôe. Epûr ai son ducj aì, cence ombrene e cence vôes. L'unic ch’a si sostente al è chel vecjut che ducj clamin “Timp”. Che plan planut, ridint, al tache a contâ chestes stories al vecjo plevan: "A ‘nd è paîs, di là dal cîl, da che la musiche si scolte. A ‘nd è paîs, di là dal mâr, da che la vôre no si sconte. A ‘nd è paîs, di là di un prât, da che il plui biel dai res ‘l è mat." Alore il giovin al cjape su il so violin par cori daprûf a chel cîl cussì lontan. Il rasonîr, ben pensant, tal so vistît al cjape la plôe e al sta cidin. La vecje invesse cu la rason ta sachete, al lasse Timp tabaiâ dal so destin. "jo fâs il gno e lu disfi cuant che ai vôe." Prove scolte, prove scolte cumò ce ben ch’al sune chest cîl a miegenot. Prove ven in rive al mâr ven cjate il vecjo cun chel biel vistît rapeçât. La vecje invesse l'an iodude in t'un prât cul siôr Timp ch’ai strengeve la man.
2.
Cori 05:53
Cori, cence mai fermâsi un moment e spiâ dut il mont, dut ator, cja’ ce biel. Ferme achì, lasse il vint sivilâti tai cjavei e scolte la neif ch’a si pôe plan plan sul neâr. Si caisarin dongje un fûc impiât s’a tu vûs compagnie ch’a no è facil, tancj viaçs, cjatâle cassù. Ma il fûc al mûr, la passion si è studade in t’un moment il len cinîse e il fum al cor pal cîl. A passon cumó sei jo e las pieures da lassù jodin dut e mi ridin fûr par fûr. Cori, cui sà mai par lâ indulà e percè no crodi che invesse il ben plui grant ‘l è fermasi un moment e spiâ? Di cui eise colpe se cumó ducj a corin? Sono i timps? Ma il timp, lui, nol è mai cambiât. Cori, cence mai fermâsi un moment e spiâ, dut il ben dal mont ch’al va tal stes timp che al è simpri lât. Respirarin arie gnove di ‘legrie, Ch’a ven, ch’a va, ma torne... Baste spietâ... Ferminsi achì, ducj insieme e spietìn chel sbuf di sperances da toli in svual cence vei plui poure di colâ tal vueit dai ricuarts.
3.
Nou 04:11
Ce podiel chest cîl, invuluçât su di nou? Ce podiel chest mâr, se nencje lui al sa dulà lâ? Ce pàino las steles, par lusî sore il mont? Ce podino las foes, se il freit ‘l è già tra di nou? Encje nou sin fats cussì, Lûs cence direzion. Encje nou come chestes foes, balarin cu la prime plôe. A ‘nd è int ch’a cîr las strades batudes dai "professôrs", par chei ch’a vulin fâsi une a ‘nd è un troi tal mieç dai monts. Las strades a segnin distances, chês infinides dai nestis cûrs. Las strades a segnin i prâts, da che prin no ‘nd ere lûs. Vin di rindisi invesse cont che no ‘nd è strades che nus coventin. Come sisiles sot il cîl d'avost, svualarin spiant jù pouc. Ce podie la Guere, se dopo ducj la clamin Pâs? Ce podino las Passions se i agns biei ai son già lâts? Ce podiel l'Amôr, s’a lu gjoldìn un sol moment? Ce podiel l'Invier, se dopo dut al torne vert? Cirin di jessi ce che nus àn mostrât: poetes, operaris o soldâts. Samèe invesse che nissun nus vêti det che jessi pouc tancj viaçs a vâl. E che encje nou sin fats cussì, Lûs cence direzion. Encje nou come chestes foes svualarin cuant ch’a ven l'ore.
4.
[Rit] Conte Flame, contimi une storie. Ridarin e cjantarin a binore. Conte chê dal re todesc rivât jù cui sa parcè a Zuviel. Si dîs che une volte un biel re todesc ‘l è rivât jù fintramai a Zuviel. Strac dal viaç al vuleve ponsâ, e si è ponet tal ort di Scimon il Becjâr. Il gjal al cjante e Scimon lu sint e si met a pisciâ sôre il so radic, il re dismot: "Ce eisel chest cjalt?" "E tu cui dal diaul sestu?!" al vôse il Becjâr. [Rit] Si dîs che une sere, une sere d'avost il re si è ponet in tal prât dal Bepon, si è dismot tal doman binore cence cjatâ un cjavel 'tor pa crodie. "Ce mi veiso fat?! ‘Chì mi sint dut une bûse!!" E il Bepon ridint ai fâs: "Cjale scuse, fasint il fen ti ai cjapât denti il codin e ‘l è vignût vie dut il to paruchin!!" [Rit] Si dîs che une dì il re si sêti invaghît di une giovine bionde ch’a çumave radîs. Chê ai fâs:"Ven su, ven su re biel, ven ch’a ti mostri il paradîs di Zuviel!!" Alore il re al và su biel cjamât, ma al torne corint dut sgjavelât. "Chê no è une giovine, no, chê aì à un ucel come un cuarn di un cjamoç!!" [Rit] Come chê volte, cu la glace e la neif, il re si è inviât jù par un prât in pidui. Un pît mal metût sun t'une legne il re le svualât in ta Gladegne. Intant che il re al vosave: "Ce freit!!" La vecje Marie lu à cjamât in tal gei. "Las legnes lassades son cause tô, usnot tu mi scjaldes... Vôe o no!!" [Rit] Si dîs che une volte il re al veti cjantât ma da un vecjo aì dongje ‘l è subit stât fermât: "Ch’al scolti siôr re, par fâ un biel cjant, a vûl jessi in trei: doi scoltâ e un tasei!!" [Rit]
5.
Cidules 04:57
Un fûc impiât sot i crets e sot i teis ch’a nus tegnin di vouli. E spìin a int ch’a nus spiete jù in paîs a ‘nd è lûs, a ‘nd è vous, a ‘nd è cjants. E pensìn encje as giovines ch’a son da maridâ e ai vecjuts già da un toc incjadenâts e pensìn encje a nou, si, a nou biâts vedrans cui sa cui ch’a nus tocjarà.. Intant che il soreli al pon di là da mont nou finint il butilgjion parecjin las vous par vosâ un tic plui fuart e da cassù par usnot si sintarà: "Ch’a lêti lungje, a lêti, chê achì è pa Marie e Vigjut che no la lasse âti lâ vie. Ch’a lêti lungje, a lêti e si studi jù tal flum chê achì par Marie e par Vigjut!" "Ch’a lêti lungje, a lêti, chê achì è par Scimon che cu la Bete al pâr propit bon. Ch’a lêti lungje, a lêti di là da mont di Cuc chê achì pa Bete e il Simonut!" Intant che la not a si fâs un pêl plui dolce giuìn cui amôrs e cul fûc e vosìn ducj i nons ch’a nus passin pal cjâf si, che il paîs nol è tant grant. Plui lungje a va la cidule plui lunc sarà l'Amôr sa va curte.. Biâts mai lôr! Fortune encje a di chei ch’a si studarà in paîs la mê a stente già a partî! Par usnot vin crodût che l'Amôr vegni detât da distance che une stele a fâs colant. Ma vin becât nome un toc di veretât l'Amôr come cidule a gire, al ven e al va... Ma intant: "Ch’a lêti lungje, a lêti, chê achì a è un tic par ducj nou che vin un amôr tal cûr. Ch’a lêti lungje, a lêti, vus auguri ogni ben e di vei simpri un biel cîl seren. Ch’a lêti lungje, a lêti, ti auguri ogni ben e di vei simpri un amôr cun tei".
6.
Foes 09:55
Chestes foes no an nue da dî, fint che il vint no las puarte. E jo mi sint come lôr, silenzious tal gno dî. L'invier al toche ta puarte e il cîl al piert ducj i colôrs. jo lu spî jù da chì, imbraçant un fusîl già studât. Cemût eriel il mont? Forsi un tic plui colorât di cumó? Cemût erie pierdisi daûr di une giovine? Cemût eriel il mont? Di ce saveviel il len? Di ce saveviel il vin? Di ce saveviel il spolert impiât dut l'invier? Di ce savevie la neif? Soldâts, come fôes, che il cîl a si puartarà vie. Tante vite, tantes stories, che nissun si dismentearà plui. Ducj achì a spianus, sin plui biei cuant ch’a stin par murî? Fint che il cîl no nus clame stin achì cun trei segnos sul braç. Not e scûr a ven par ducj, ma a vincj agns eisel just murî cussì? Not e scûr colait su chescj vôi, di un om ch’al à vaît.
7.
Novembre 03:42
Une rôse ch’a puarte vie dut il blu dal mâr, ch’a emple di steles i miei vôi. Une stele ch’a lûs sigure in ta not plui nêre. A rint sigûr encje un frut, bessol. Plôe nêre ch’a si mescede a lâgrimes veres, las fôes as colin dut ator. Odôr di len ch’a lavoravis in pâs e serens. La sgoibie a reste da guçâ e dropâ.
8.
Nine Nane 04:06
A voi lâ in chel prât di steles in som da nere mont, e tornâ doman binore pront par lâ pal Mont. [Rit.1] Nine Nane ven a tolmi, passe usnot, la sere. Che il gno frut al mûr da sum e il gjat ai ten la lum. Puartimi in svual sôre paîs, flums e prâts. Puartimi in tal braç, come ch’a fâs la mê mâri. [Rit.1] Puartimi a balâ in som dai crets, in som dal Mont, e cui Sbilfs ch’a cjantin ai darìn la Buinenot. [Rit.2] Nine Nane dolce e vere passe usnot, la sere. Che chest Mont al mûr da sum e la Lune ai ten la lum. Encje las Aganes saltin fûr dal bosc plui scûr, e as tache il cjant di une not in pâs sincere. [Rit.1] [Rit.2]

about

"DreamFolk" from Carnia, a little area in the nord-east of Italy.
This album is inspired by the traditions of this region, and it wants to tell some stories with a taste of this small, mountainous county using the language spoke in those valleys: "il Cjargnel", a variation of Friulian, a very peculiar local language only surviving in the region of Friuli, in the north east of Italy.
Recording, mastering and pressing are completely analogic!

A.Nodale: Acoustic Guitars, Voices, Mandolin (on track 4)
M.Silverio: Cello & Voice (on track 6)

credits

released October 30, 2015

Music & Lyrics A.Nodale

license

all rights reserved

tags

about

Alvise Nodale Sutrio, Italy

Songwriter, guitarist and singer from Sutrio (Italy).

contact / help

Contact Alvise Nodale

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Alvise Nodale, you may also like: